Cun sos mortos sa pàtria si glòriat de àteros eroes a sa memòria

Custu manzanu su grupu consiliare LiberaMente Silanus at protocolladu, in sa Comuna, un’òrdine de sa die pro promòvere s’interpretatzione curreta de sas cummemoratziones de su 4 de santandria. Ischimos chi totu sas comunas de Itàlia sunt obligadas a leare parte a sas tzerimònias pro ammentare sos mortos de sas gherras (mescamente de sa Prima gherra mundiale), ma est beru puru chi onzi comuna tenet sa libertade de interpretare s’eventu fintzas dae una panoràmica regionale o comunale.

Diat èssere zustu a ammentare chi s‘Itàlia est intrada in gherra in su mese de maju de su 1915. In duos o tres annos, manu manu chi sas batallas si nche papaiant sos esèrtzitos, ant mutidu a sas armas belle totu sos òmines Sardos chi fint in edade militare. Òmines chi ant paradu fronte a cumbatas orrorosas, contra a inimigos chi non connoschiant. Sos cumandos graduados de s’esèrtzitu italianu, tando, ant detzisu de collire a pare una formatzione de gherra formada de sardos ebbia: est nàschida in custa manera sa Brigata Tàtari, chi includiat su de 151 e su de 152 regimentos de fanteria. Fit una dèroga a sas abitùdines de s’esèrtzitu. Sos generales ant fatu custu sèberu pro duos motivos. Fint cumbintos chi, abarrande paris, sos Sardos diant àere gherradu cun prus ispìritu. In prus, pensaiant chi lis diat èssere andadu mègius a los controllare: non si fidaiant meda de sa Brigata Tàtari, difatis, in sa setzione de sos ufitziales b’aiat petzi continentales.

Sos Sardos ant gherradu cun coràgiu contra a sos Austrìacos mescamente in s’Isonzo, in su paris de Asiago, in su Piave e ant merèssidu su montovu in sos bulletinos de gherra, dae sos cumandantes artos, giai dae su 1915. Fint belle totus massajos e non cumprendiant a ite deviant andare a mòrrere pro conchistare custas terras chi nche fint a tesu dae Sardigna. Su terrore de sa gherra los at cumbintos chi su chi fint faghinde fit disumanu, ma pagas bortas si sunt rebellados a sos ufitziales pro andare a atacare. Antzis, a s’ispissu, si sunt sacrificados cun fainas de eroismu mai bidas in àteras formatziones militares. Custu corazu est testimonia de nùmeros crudeles. Sa mèdia de sos mortos in cumbata, intre sos italianos, fit de pagu prus o mancu 104 sordados intre 1.000. Sa mèdia de sos mortos de sa Brigata Tàtari fit meda prus arta: 138 sordados mortos cada 1.000.

Sa Prima gherra mundiale at produidu subra sos sardos e subra sa Sardigna cunsighèntzias de primore. B’at àpidu cunsighèntzias sotziales dolorosas. A acabbu de su cunflitu, belle cada famìlia pranghiat unu mortu, unu fertu o unu mutiladu. Su nùmeru mannu de òmines mutidos a su fronte e de mortos in cumbata at determinadu unu calu de sas nàschidas: sos annos de sa gherra e sos annos in fatu sunt nàschidos prus pagu pitzinnos de su passadu. B’at crèfidu tempus meda pro torrare a sanare su bòidu demogràficu chi sa gherra aiat cajonadu. B’at àpidu cunsighèntzias culturales clamorosas. Sos sordados sunt torrados a domo cambiados. Aiant bidu logos disconnotos. Aiant connotu sordados de àteros zassos de Itàlia. Pro sa prima bia aiant intesu faeddende de polìtica, de economia, de paghe, de deretos de sos triballiadores. Pro sa prima borta, in su raportu cun sos continentales, si fint abbizados de èssere Sardos, unu pòpulu in mesu de àteros pòpulos, unu pòpulu diferente dae sos àteros. A acabbu de su 1917, a pustis de sa derrota de Caporetto, su guvernu de Roma at promissu de istrinare sos sordados sardos, pro sos sacrifìtzios de gherra, partinde e dande a cada sordadu unu bìculu de terra non triballiada: onzi sordadu, torradu a fàghere su massaju aiat dèvidu retzire su terrinu suo. Sa gherra est acabbada, ma sa promissa s’Istadu no l’at mantesa e giai in su 1919 est nàschidu unu movimentu de ocupatzione de sas terras: sos massajos ant ocupadu sos cunzados de sos propietàrios mannos e de sas Comunas e ant cumintzadu a triballiare sa terra.

Pro dare rispetu a custos mortos, pro totu su chi amos antitzipadu e cunsiderande chi in mesu de cussos mortos b’at àpidu fintzas 48 silanesos, invitamos su Sìndigu e sos Assessores de Silanos a leare parte a sa cummemoratzione cun una fasca chi tenzat sos colores de su gonfalone comunale in càmbiu de su tricolore italianu e de impreare sos matessi colores de su gonfalone fintzas in sas coronas, in sos monumentos e in cada allestimentu chi ammentat sos mortos in gherra.

Invitamos fintzas sos àteros sìndigos de su Màrghine e de su territòriu a fàghere sa matessi operatzione cun sos colores de sa Comuna issoro, pro dare unu sinnale, simbòlicu, de rispetu e de cussèntzia.

 

Grupu consiliare LiberaMente Silanus

Aggiungi ai preferiti : Permalink.

I commenti sono chiusi